Escollir mínim 3 fonts bibliogràfiques (articles, capítols de llibre, ponències, material audiovisual...) vinculats a la temàtica escollida.
Justificar l'ús de les fonts bibliogràfiques.
Aquesta notícia extreta del Crític mitjà de comunicació especialitzat en periodisme d’investigació comenta els impactes sobre les dones aprofundint en les desigualtats de gènere existents, tant a l’interior de les llars com a fora, en els llocs de treball i la violència que han patit en el confinament.
Aquests impactes han estat analitzats a través d’enquestes i informes abordant els temes en profunditat, context i dades, contrastant les fonts. Observant diferents dimensions de la vida de les dones en les quals la desigualtat s’ha fet més evident.
Elles són les que més s’han infectat per la Covid-19, les que més violència física i psicològica han suportat dins les llars, les que han continuat fent els treballs de cura i neteja més precaris fora de l’habitatge i les que més han mantingut el pes de les tasques de la llar i la cura dels fills en uns mesos de teletreball impossible i una situació estressant.
Aquestes situacions es vinculen directament el camp de l’educació social, ja que és una professió que, majoritàriament, ha seguit treballant durant l’estat d’alarma. Els efectes de la pandèmia, no ha afectat a tots per igual, hi ha hagut, i continua havent-hi grups de població especialment vulnerables com el col·lectiu de dones, que especialment estan patint tant a nivell professional com personal.
Teletreball, teleigualtat?
Aquesta notícia extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya, ens mostra el teletreball com a instrument de conciliació repercutint en els treballs i en la vida de les dones.
Basada en l’enquesta sobre l’impacte de la Covid-19, del CEO, les dones han allargat la seva jornada laboral, han dormit menys hores i han assolit amb més incidències, la cura i la criança de les criatures.
Les repercussions que ha provocat la pandèmia, en el context i les mesures, han tingut un impacte directe en els diferents àmbits i dimensions de la vida de les persones i s’han manifestat d’una manera diferent en les dones i els homes.
Tanmateix el teletreball en temps de confinament, les dones indiquen haver treballat més a distància que els homes. Les adaptacions, les reduccions o la flexibilitat horària no s’ha pogut substituir pel teletreball, fins i tot l’accessibilitat web, perquè com que estàs a casa sembla que pots treballar quan vulguis, però no és així. No és fàcil compaginar el teletreball amb la família i les responsabilitats de la llar.
Relacionant l’educació social cal tenir present que la crisi ha tingut més impacte sobre els grups més vulnerables per la societat com són, les persones migrades, protecció a la infància, sense llar i les persones amb diversitat funcional, etc. Les discriminacions que pateixen aquests col·lectius amb les desigualtats pròpies dels gèneres agreujant encara més la seva situació.
2.3 Tercer article
Teletreball i conciliació: l'estrès s'acarnissa amb les dones
Aquesta notícia està extreta del diari El Nacional, basant-se en entrevistes en profunditat a diferents dones sobre el teletreball en temps de pandèmia.
Les dones que estan teletreballant amb els fills a casa, no només han de treballar i alhora dur a terme tasques de cura, sinó que a vegades han d’intentar facilitar que els altres treballin. És a dir, carreguen amb el seguiment escolar dels fills i la feina dels marits i la llar, llavors pot provocar elements d’ansietat i estrès. No hi ha horari de treball i horari de descans, no hi ha espai de treball i espai privat.
El confinament de la població i la paralització de l’activitat empresarial han tingut repercussions negatives en l’ocupació de les dones que pateixen major precarietat i pobresa laboral, i també un augment del risc de violència de gènere. I sobretot en intentar compatibilitzar les exigències de la feina remunerada amb les exigències del treball domèstic i de la cura.
Els resultats que aporten són:
Les dones que teletreballen mentre els nens i nenes estan confinats a casa no només han de treballar i, alhora, cuidar els petits. Han de facilitar els propis horaris, pels fills i pel marit.
A algunes dones els fa l’efecte que tot el dia treballen. Sovint, la flexibilitat d’horaris esdevé una demostració i un exercici de responsabilitat envers els seus superiors. Moltes treballen alhora que cuiden, és a dir, tot el dia.
La majoria són les mares qui s’encarreguen del seguiment escolar dels fills i filles. És un element d’ansietat i estrès afegit que fins i tot podria fer malbé la convivència dels menors i de la parella.
Les pantalles en criatures de poca edat esdevenen un pervers recurs facilitador de la jornada laboral.
En algunes parelles s’ha observat una millor disposició dels homes a tasques que no solien fer abans: posar rentadores, cuinar, anar a comprar, compartir hores de joc amb els nens i nenes...
És un recurs habitual de les mares ocupades en tasques flexibles, i que demanen tasques de màxim concentració i silenci, teletreballar de matinada, bé sigui endarrerint l’hora d’anar a dormir o llevant-se abans que la resta de la família. Això també permet a les mares atendre la rigidesa del treball de cures, organitzar i gestionar la jornada educativa dels fills i les filles en edat d'escolarització.
Quan a la relació amb l’educació social podem connectar la construcció d’una societat equitativa i sostenible pel que fa a salaris, feines i cures, com en la visibilitat i el reconeixement de les tasques invisibles que moltes dones realitzen, i per tant necessitem polítiques públiques derivades a la participació ciutadana. Llavors observem com la crisi de la pandèmia colpeja una societat precaritzada, on les dones són més vulnerables, fet que pot provocar més pobresa i on els drets acabin sent més perjudicats.
2.4 Reflexió sobre el tracte del tema escollit en les fonts bibliogràfiques.
Els conceptes de teletreball i dones, és un tema que ens ha fet pensar molt durant aquesta pandèmia, i sobretot com a educadores socials, fet que ha comportat una inestabilitat en els àmbits familiars i problemàtiques relacionades amb la nostra professió. S‘ha de generar estratègies amb perspectiva de gènere i enfocades en els drets, que posi al centre la cura i la dignitat de les persones.
Una reflexió envers les notícies escollides, observem la necessitat de transformar les desigualtats de la feina en el marc del teletreball i el treball de la llar i cura, dissenyar plans centrats en la vida i el futur de les dones. Aquest col·lectiu ha estat un dels més perjudicats, llavors hem d’incloure la perspectiva de gènere i trencar amb les desigualtats. També s’ha de tenir present les diferents situacions de precarietat, i prendre mesures, tant ara com per quan comencem a sortir d’aquesta crisi sociosanitària.
Totes les notícies estan extretes a partir d’enquestes, entrevistes i qüestionaris aprofundint amb el col·lectiu de dones i el teletreball. Pensem que són notícies d'interès social, per tant emmarca una realitat social, que requereix una investigació quantitativa i qualitativa.